Vaig decidir reeditar el llibre “Súbete al árbol más alto” principalment per dos motius. El primer perquè les opinions que m’havien arribat de les lectores i lectors de la primera i segona edició eren molt positives. La gent aprofitava molt la lectura; subratllava les pàgines del llibre, el guardava a la tauleta de nit, el rellegia una i dues vegades, el passava a les seves amistats… Aquest feedback tan positiu em donava molta satisfacció però per l’altra banda, com que l’obra s’havia quedat fora del circuit comercial, em feia sentir malament.

L’altra i en realitat el detonant, va estar l’impacta que em va causar l’emergència sanitària que hem viscut. Una experiència que vaig viure amb molta intensitat doncs per primera vegada a la meva vida, veia el meu entorn; familiars, amics, veïns condicionats per la por i l’estrès continuats. Jo al principi vaig passar por com tothom, però després gràcies a la filosofia i als recursos que recullo en el llibre, en aquest moment d’adversitat vaig poder ajudar-me a mi mateixa.

Mentre vam estar confinats em vaig preguntar: què podia fer jo?, de quina manera podia posar el meu granet de sorra per aconseguir un món més sa, més lliure i més feliç? Vaig pensar i vaig pensar i em vaig deixar sentir, fins que em vaig adonar que el que realment sentia en aquell moment era la necessitat de continuar divulgant una filosofia de vida que ajudés a la superació dels problemes personals i que, alhora, servís per replantejar-nos alguns dels “valors” que avui imperen a la nostra societat.